Commemoració del Tricentenari a Mataró, 1714 – 2014

El joc

 El joc, en les seves múltiples formes i possibilitats, suscitava tant l’interèsdels mataronins del s. XVIII com de les autoritats que intentaven acotarlo i restringir-lo. El 23 de juny de 1715 el nunci del Batlle de Mataró feia un manament a Josep Vidal, blanquer i a Josep Serra i Bohigues, sastre, per tal que, sota pena de 25 lliures, no tingan ni permeten joch quiscu de ells en llurs casas. Un manament molt similar fet el 2 de març de 1716 fet a Pere i Joan Valls, pare i fill, especificava alguns dels jocs prohibits: no tingan, admeten ni permeten en sa casa joch de daus, cartas, mesa. El mes de juliol es repetien les advertències a la casa del Valls on s’hi degueren trobar jugant tres persones més. A més de les activitats ja citades ara se’ls prohibia la pràctica del joc de l’argolla i de la raqueta. El joc de l’argolla consistia en fer passar una bola de fusta, amb unes pales del mateix material, per una argolla de ferro clavada en el terra. El joc de la raqueta consistia en colpejar una pilota, amb una raqueta de cordes, fer-la passar per sobre d’una xarxa i colpejar les parets. Els jocs eren perseguits, bàsicament, per dues raons. Bé per què s’hi renegava de Déu, la Verge o els sants o bé per les juguesques. El 28 de gener de 1716 es presentaren a la cúria del batlle Joan Baptista Simon, jove candeler de cera, i Francesc Ortal, corder. Simon reclamava a Ortal nou reals de vuyt (…) per travessas (juguesques) entre ells posadas sobre una partida de joch de pilota dit raqueta. Simon, efectivament, guanyà la partida però tingué més feina a cobrar els nou rals de vuit. Es jugava també al joch de la flor amb cartes o naips. Es tractava d’un joc d’envit, d’època renaixentista, precursor del pòquer. Els deutes contrets en aquesta activitat lúdica han deixat també petja en la documentació històrica.

 Arxiu de la Corona d’Aragó. Arx. Notarial de Mataró, B-62

220
MENU