Commemoració del Tricentenari a Mataró, 1714 – 2014

Mataró 1714. Entre dos mars i dues corones – EL MATARÓ DELS AUSTRIES

7103_Jordi_Cantenys

El dilema successori

La mort de Carles II sense descendència, sobrevinguda l’any 1700, activà un dels conflictes internacionals més importants de l’edat moderna. Prèviament les potències europees havien proposat un repartiment dels territoris de l’Imperi hispànic entre les diferents potències interessades. L’obertura del testament féu saber que l’hereu al tron de la Monarquia hispànica seria Felip de Borbó, duc d’Anjou, nét del rei Lluís XIV de França, que volgué mantenir la integritat de la corona heretada en mans del seu nét. El pretendent rebutjat, Carles d’Habsburg, arxiduc d’Àustria, es convertí en el candidat ideal d’un conjunt de potències que, per diferents motius, defensaren els seus drets al tron.

A la ciutat de l’Haia es constituí, l’any 1701, una Gran Aliança entre Àustria, Anglaterra i Holanda, a la qual posteriorment s’afegiren Portugal i Savoia, amb l’objectiu d’impedir que els Borbons sumessin a les seves mans el control de la monarquia gal·la i la hispànica.

Felip d’Anjou, rebut pels catalans com a Felip IV d’Aragó, jurà les constitucions de Catalunya i fou reconegut com a comte de Barcelona a la Cort General celebrada a cavall dels anys 1701-1702. Concedí a Mataró el títol de ciutat, previ pagament de 3.500 doblers d’or, el mateix any 1702 la Gran Aliança declarà la guerra a Lluís XIV.

1Jordi_Cantenys_30cm

Retrat del rei Carles II (1661-1700) de nen
Segona meitat segle XVII
Oli sobre tela
MdM 5271

2Constitucions

Constitucions i altres Drets de Catalunya
1702
Aprovades en Corts per Felip IV de Catalunya i V de Castella
Paper imprès
Museu de Mataró

3.01_003

Privilegi d’erecció en ciutat concedit a la Vila de Mataró per Felip V
1702
Pergamí manuscrit
Arxiu Municipal de Mataró. AH-001-04 A

El naixement d’un partit austriacista a Catalunya

Tot i que la Cort General celebrada amb Felip V fou plenament satisfactòria per als interessos del Principat prompte aparegueren els dubtes sobre la veritable voluntat de les noves autoritats. L’actuació despòtica del lloctinent Fernández de Velasco respecte a les institucions catalanes contribuí a cohesionar un conjunt d’actituds disperses que acabarien per donar lloc a l’aparició d’un partit austriacista. Entre les diferents circumstàncies que hi confluïren caldria esmentar: una francofòbia generalitzada, conseqüència de les darreres guerres amb el país veí; l’impacte que les importacions franceses tenien en l’economia catalana i els projectes del cercle de Feliu de la Penya de crear una Holanda del sud, afavorint una indústria pròpia i unes companyies de comerç privilegiat; els interessos dels exportadors de vi i aiguardent als mercats atlàntics, que trobaven en la producció francesa un obstacle per a la introducció dels seus productes als mercats del Mar del Nord; finalment, com a element aglutinador de les diferents sensibilitats, la defensa d’un model de relacions polítiques entre el país i el monarca basat en el pactisme i en la primacia de la llei sobre la voluntat del rei.

7111_Jordi_Cantenys
5.110

Plata amb escut austriacista
Segle XVIII
Ceràmica amb decoració blava
MdM 110

6.Carolus

Títol de cavaller concedit per Carles III a favor de Salvador Palau, de Mataró
1708
Manuscrit il·luminat sobre vitel·la i segell reial de lacre
Col·lecció Arxiu Boter de Palau Can Català

PERSONALITATS SINGULARS

UNA NISSAGA MATARONINA: ELS FELIU DE LA PENYA

Els Feliu de la Penya foren una nissaga d’origen mataroní, ciutat on encara es conserva la seva casa pairal. Una branca familiar -establerta a Barcelona- tingué un paper rellevant en els orígens i desenvolupament de la Guerra de Successió.

Salvador Feliu de la Penya (1674-1733)

Negociant, fou soci de la Companyia Nova de Gibraltar (1705). Ciutadà honrat (1708) i conseller segon de la ciutat de Barcelona en el període 1713-1714. Partidari de la resistència de Barcelona fins al darrer moment. Rebutjà l’oferta de rendició que plantejà el duc de Berwic el 3 de setembre de 1714. Fou represaliat a la fi del conflicte amb el desterrament i la confiscació dels seus béns.

Narcís Feliu de la Penya i Farell (S. XVII-1710/1712?)

Advocat. Autor de treballs de tipus econòmic, històric i polític. És el representant de la burgesia catalana interessada a cercar un programa de desenvolupament econòmic inspirat en els models existents als Països Baixos. Defensà un projecte econòmic basat en el desenvolupament del sector tèxtil i manufacturer, en general, combinat amb la creació de companyies mercantils que possibilitessin l’accés als mercats americans. Políticament fou obertament contrari a les autoritats borbòniques -que l’empresonaren- i un defensor exaltat de l’arxiduc Carles que el nomenà cavaller de l’ordre de Sant Jaume. Les seves obres més representatives foren Fénix de Cataluña (1683) i Anales de Cataluña (1709).

7.Annals-003

Fenix de Cataluña
Narcís Feliu de la Penya
1683

Francesc Dorda (1641-1716)

Nascut a Mataró, fill de mariners d’origen occità. Professà al monestir cistercenc de Poblet on arribà a ser escollit abat l’any 1704.

Fou un dels personatges més importants de la cort austriacista amb importants responsabilitats financeres.

Segons les autoritats borbòniques, ja l’any 1705, es posà decididament al servei de l’arxiduc Carles i col·laborà amb Joan Nebot caudillo de cedisiosos per tal de levantar el Paiz con Armas a favor del dicho señor Archiduque. Les autoritats austriacistes el nomenaren president de la Junta de Hazienda. Posteriorment fou investit com a bisbe de Solsona. També, per nomenament papal, fou constituït Comissario General de Cruzada i l’arxiduc Carles el nomenà Limosnero Mayor. Felip V l’obligà a abandonar el bisbat que tenia encomanat i l’obligà a vivir en un quarto del dicho monasterio de Poblet.

8.FDorda

Francesc Dorda Germí
Rafael Estrany
1935
Galeria dels mataronins il·lustres. Ajuntament de Mataró

El pacte de Gènova

Les potències aliades, partidàries de l’arxiduc, intentaren un primer atac a Barcelona l’any 1704 que fracassà. En aquest punt les institucions catalanes es mantingueren fidels a Felip V. Això féu considerar els membres de la Gran Aliança que calia comptar amb un suport a l’interior del país per tal d’assegurar-se l’èxit de qualsevol escomesa.

Mitford Crowe, comerciant anglès amb negocis a Catalunya, associat al cònsol d’aquesta nació a Barcelona, John Shallet, -aquest amb interessos comercials a Mataró- fou nomenat plenipotenciari per la reina Anna d’Anglaterra com a bon coneixedor del Principat. Signà a Gènova, amb membres de la petita noblesa osonenca, l’anomenat Pacte de Gènova, el 20 de juny de 1705, segons el qual els aliats es comprometien a aportar en un futur desembarcament al Principat, 8.000 homes de peu i 2.000 a cavall, i la part catalana es comprometia a posar en peu de guerra 6.000 homes del país amb la finalitat de proclamar l’arxiduc com a futur rei.

9.Mitford_Crowe_Smith

Mitford Crowe Smith (1669-1719)
John Smith / Thomas Murray
1703

L’arribada de l’arxiduc

Dos mesos després de la signatura del Pacte de Gènova una flota de 180 vaixells, amb uns 9.000 homes, comandada per lord Peterborough es presentà davant Barcelona. El 24 d’agost de 1705 l’arxiduc Carles desembarcà entre Montgat i el Besòs. S’inicià el setge a la Ciutat Comtal que capitularia el 14 d’octubre del mateix any.

El 27 d’agost de 1705 el jurat en cap de Mataró, Bru Sanromà, retia a l’arxiduc, la fidelitat de la ciutat de Mataró a bord de la Gran Bretaña, nau capitana de la flota anglesa.

«…salieron a recibir a V[uestra] Mag[estad] a quien antes que la lengua, tenian jurada obediencia los Coraçones.»
Breve discurso y fiel relacion. 1708

IMG_3611

Theatre de la Guerre en Espange
Jean Covens / Cornelis Mortier
c. 1710
Gravat
Col·lecció Mayol

A les ordres de l’arxiduc

Mataró es va trobar immers en la guerra immediatament després d’haver-se iniciat al Principat i hagué de fer front a les exigències, bàsicament econòmiques, de les autoritats del moment. Així, a partir de 1705 -després del desembarcament de l’arxiduc Carles d’Àustria- Mataró va ajudar el monarca a conquerir Barcelona i va participar amb homes, naus i diners del costat austriacista. Una de les partides més significatives fou la tramesa de 700 homes, el 7 d’octubre de 1705, per participar a l’atac contra el castell de Montjuïc.

L’entusiasme i la generositat mataronina anaven, però, ben encaminades. El dia 5 de setembre de 1705 l’arxiduc signava en el camp de Barcelona, és a dir abans d’haver rendit la capital, el privilegi de ciutat a favor de Mataró.
Arran dels fets ressenyats es pot percebre l’existència d’una relació fluida i fins i tot cordial, entre la flamant ciutat i l’arxiduc, basada en la reciprocitat dels serveis prestats per la ciutat i les gràcies concedides pel monarca. És probable que aquest clima propiciés el desembarcament de l’arxiduquessa a Mataró.

Conjunt-Monedes-arxiduc

Diners de Carles III
1708-1711
Seca Barcelona
Coure
Museu de Mataró

03_003

Memorial dels actes d’acollida del rei, 1705-1706
Paper manuscrit
Arxiu Municipal de Mataró AH-071-08

L’arxiduquessa a Mataró

La princesa alemanya Elisabet Cristina de Brunswick-Wolfenbüttel de setze anys es casà per poders, prop de Viena, amb l’arxiduc Carles d’Àustria, de vint-i-tres anys, el mes d’abril de 1708. Emprengué el viatge per conèixer el seu espòs travessant terres italianes i embarcant-se en aquelles costes el 13 de juliol de 1708. El dia 25 del mateix mes arribava a Mataró.

 

«…prefirió a este fin el Rey la ciudad de Mataró, concurriendo en ella relevantes razones para la elección y preferencia. El pueblo era el más numeroso cercano a Barcelona; su situación, apacible; sus moradores, cómodos; abundante de mantenimientos; su terreno, fértil; collados y montes deliciosos; aire sano, surgidero seguro; arena firme y pueblo rico para desempeñar lo airoso del recibimiento, que la expresión de ser elegida empeñaba sus moradores en lo costoso de los gastos por el celo y la gloria y vanidad de ser la primera población en recibir la reina…».
FRANCISCO DE CASTELLVÍ. Narraciones Históricas. c.1725

7105_Jordi_Cantenys

El govern de la ciutat de Mataró no escatimà esforços ni recursos per oferir a la nouvinguda una rebuda d’acord amb el que el protocol i l’estètica barroca podia oferir a una persona reial: arquitectures efímeres, desfilades de la milícia local, celebracions litúrgiques, espectacles de carrer amb combinació de pirotècnia i música, besamans, etc.

Tanmateix, segons Castellví, una situació no prevista per les autoritats de la ciutat i mal resolta pels aposentadores reales, allargà més del previst l’estada de la reina a Mataró. Després de la primera nit la reina conegué en carn pròpia la presència d’ altres habitants de les nits d’estiu locals

«…amaneció (la reina) con el rostro todo taladrado como quien tiene sarampión y viruelas en tanto grado que fue común voz que el rey tardó tres días en ir a verla…».
FRANCISCO DE CASTELLVÍ. Narraciones Históricas. c. 1725

11.Elisabet_Cristina_de_Brunswick-còpia-2

Desembarcament de l’Arxiduquessa a Mataró
Peter Schenk the Elder
1716
Aiguafort
Col·lecció Mayol

El govern de la ciutat de Mataró no escatimà esforços ni recursos per oferir a la nouvinguda una rebuda d’acord amb el que el protocol i l’estètica barroca podia oferir a una persona reial: arquitectures efímeres, desfilades de la milícia local, celebracions litúrgiques, espectacles de carrer amb combinació de pirotècnia i música, besamans, etc.

Tanmateix, segons Castellví, una situació no prevista per les autoritats de la ciutat i mal resolta pels aposentadores reales, allargà més del previst l’estada de la reina a Mataró. Després de la primera nit la reina conegué en carn pròpia la presència d’ altres habitants de les nits d’estiu locals

«…amaneció (la reina) con el rostro todo taladrado como quien tiene sarampión y viruelas en tanto grado que fue común voz que el rey tardó tres días en ir a verla…».
FRANCISCO DE CASTELLVÍ. Narraciones Históricas. c. 1725

L’arxiduc, aleshores rei dels catalans, vingué a visitar la seva esposa el dia 28 de juliol i ho féu també el dia 30. El dia 31 de juliol a la matinada la reina partí cap a Barcelona on es celebraren els fastos nupcials el dia 1 d’agost de 1705.

S’ha calculat que la visita de les persones reials costà a la ciutat més de 6.000 lliures. Aquesta quantitat, en preus corrents al Mataró de l’època, hauria servit per pagar 13.000 jornals de fuster o per comprar 24.000 quilos de fideus. Calgué manllevar els diners a interès i com a garantia s’hagueren de cedir els ingressos que generaven els molins de la ciutat.

Aquesta prodigalitat de les autoritats mataronines tenia la seva raó de ser. En l’univers mental de l’Antic Règim les finezas que els vassalls oferien als seus reis obligaven aquests a correspondre amb gracias o privilegis. En el moment del comiat les autoritats mataronines lliuraren un memorial a la reina amb un conjunt ampli de peticions

«…tomo su Magestad el Papel con agrado singular (…) ocupo lugar en el Real Bolsillo, constituyendose su Magestad no solo Conductora sino Medianera poderosa para su buen despacho…».
Breve discurso y fiel relacion. 1708

 

Entre d’altres demandes, n’hi havia tres de ben significatives. Una de tipus cultural, la concessió d’una universitat literària a la ciutat, i dues d’econòmiques -lligades al desenvolupament de la ciutat-, poder participar en la tramesa de mercaderies a Amèrica i que els mataronins tinguessin els mateixos drets que els habitants dels altres regnes hispànics, cosa que també els facilitava la negociació amb les Índies.

_001

Breve discurso y fiel relaciónde los festejos públicos con los que la muy ilustre ciudad de Mataró solemnizó el feliz arribo a sus playas de la Serenísima Reyna de las Españas Doña Isabel Cristina de Brunswich y de Luneburg
1708
Paper imprès
Col·lecció particular.

2014.005.17

Maces municipals, 1708
Reproducció del segle XIX
Fusta policromada
MdM 5597-5598

Mataró i Barcelona, competint pel protagonisme

El desenvolupament que tingué Mataró durant el segle XVII no fou sempre ben vist des de la capital del Principat. Hi havia qui considerava que la baixa fiscalitat o la possibilitat de fraus decantaven cap a la capital del Maresme una part del comerç barceloní en perjudici dels seus comerciants i menestrals.

Aquesta rivalitat, més o menys explícita i difusa a nivell popular, congrià en dos importants enfrontaments institucionals esdevinguts entre els respectius governs municipals. El primer fou motivat per la concessió del títol de ciutat a Mataró, l’any 1702 per Felip V, i el segon s’originà entorn de la creació d’un port franc a Barcelona.

L’arribada de l’arxiduquessa a Mataró fou sens dubte un reconeixement a la fidelitat mataronina a la causa austriacista des dels primers moments. Però no caldria oblidar que en els dos setges que patí Barcelona en el decurs de la Guerra de Successió, Mataró sempre estigué en el bàndol oposat.

ExCiudaddeBCN_1705_001

La excelentísima Ciudad de Barcelona con la Villa de Mataró
Recurs de Barcelona contra la concessió del títol de Ciutat a Mataró
Francisco de Verthamon
1705
Paper imprès
Biblioteca Popular. Fundació Iluro. R. 26639

MENU