Commemoració del Tricentenari a Mataró, 1714 – 2014

Mataró 1714. Entre dos mars i dues corones – CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ

7053_Jordi_Cantenys

Catalunya sotmesa

Les autoritats borbòniques se sentiren legitimades -gràcies a la victòria militar- a establir un nou sistema de govern al Principat que significà la liquidació del sistema polític català -vigent fins a aleshores- i la seva substitució per un nou model inspirat en les institucions castellanes i fortament centralitzat.

També s’hi aplicà un nou règim fiscal destinat, en part, al manteniment de l’exèrcit d’ocupació.

3.Felip V

Felip V
Primer quart del segle XVIII
Oli sobre tela
MdM 5268

Una Nova Planta

El capità general -responsable directe de l’exèrcit d’ocupació- i l’Audiència -màxim òrgan judicial a Catalunya- constituïren una institució denominada Real Acuerdo amb capacitat de gestionar tota la problemàtica política i social del Principat.
L’ús de la llengua fou abordat de bon principi

   «Las Causas en la Real Audiencia se substanciaran en lengua Castellana».

Nueva Planta de la Real Audiencia del Principado de Cathaluña. 16 de gener de 1716.

L’organització tradicional de territori en vegueries fou substituït pels corregiments

«Ha de haver en Cathaluña Corregidores en las Ciudades, y Villas siguientes (…) Mataró, que cogerá del Veguerío de Barcelona, desde Montgat hasta que encuentre el Veguerío de Girona, y el Sotsveguerio del Vallés, su Corregidor en Mataró, con un Teniente Letrado, y otro Teniente en Granollers, Cabeza del Vallés».

Nueva Planta de la Real Audiencia del Principado de Cathaluña. 16 de gener de 1716.

El règim municipal propi de Catalunya fou desmantellat i restà absolutament supeditat a l’autoritat reial

«En la Ciudad de Barcelona ha de haver veinte y quatro Regidores, y en las demás ocho, cuya nominación me reservo».

Nueva Planta de la Real Audiencia del Principado de Cathaluña. 16 de gener de 1716

A l’hora d’escollir els membres del nous ajuntaments l’audiència proposà els candidats amb més mèrits per a la causa felipista. Un exemple de Mataró

«Juan Boter mayor vezino de la mesma ciudad [Mataró] ha procurado en todos tiempos manifestar su fidelidad bien notoria es sugeto de mucha capacidad e inteligencia mayormente en los negocios de esta Ciudad fue muy perseguido en tiempo del gobierno enemigo y desinsaculado de los oficios de este común. Durante el sitio de Barzelona fue empleado en muchas funciones por los comandantes de dicha ciudad y su partido y fue nombrado capitan de la galeota que en dicha ciudad se armó de orden del señor Duque de Populi para perseguir los corsarios que salian de de Barzelona».

Arxiu de la Corona d’Aragó. Reial Audiència. Registres, 120. 23.9.1716

page1-3252px-Nueva_planta_de_la_Real_Audiencia_del_Principado_de_Cataluña_(1716).djvu

page1-3252px-Nueva_planta_de_la_Real_Audiencia_del_Principado_de_Cataluña_(1716).djvu

Decret de Nova Planta, 1716

Un nou marc fiscal

El règim fiscal del Principat fou totalment modificat amb la imposició del cadastre, que tenia com una de les principals funcions finançar l’exèrcit d’ocupació permanent que hi hagué a Catalunya. Segons un pagès de Santa Susanna

S’introduí també l’estancament d’alguns productes, és a dir, se’n privava la venda lliure per conduir-la en règim de monopoli. El de la sal es féu efectiu el 29 d’octubre de 1714

«…con motivo de el Estanque de la Sal, se publicó Vando de mi orden, à fin de que todas Personas de qualesquier grado o condicion que fuessen, que se hallaren con Sal en poca, ó mucha cantidad, dentro de tres dias de su publicacion la manifestassen, y entregassen en poder de los Receptores…»

Arxiu de la Corona d’Aragó. Arxiu Notarial de Mataró, B-62. 17.3.1716

Després de la recol·lecta de tota la sal existent, les poblacions havien de negociar, amb els titulars del monopoli, la quantitat que en necessitarien durant un any.

També s’imposà l’ús del paper timbrat per als documents oficials

«Tanbé advartesch que lo estanch de la sal persevera y nos la fan pendra per forsa, tant si la avem de manaster com no. De quiscuna fanega, que són vuit cortans bladés, nos ne fan pagar 4 ll. 9 s. Lo paper també està estancat, que los notaris no poden fer ninguna escriptura si no és ab paper sellat. Ai à full de paper que.n fan pagar un ral de vuit, altra 9 o 10 s., altra 7 s., segons la qualitat de la escriptura se à de fer».

Memòries de Francesc Gelat 1687-1722
ANTONI SIMON TARRÉS. Pagesos, capellans i industrials de la Marina de la Selva. Barcelona 1993

7048_Jordi_Cantenys

Les exaccions econòmiques a Mataró i a la resta de poblacions sotmeses es dugueren a terme amb la velada amenaça de la intervenció de les tropes per al seu cobrament en cas de resistència o dilació.

Una altra forma de repressió dels instruments propis de govern de Catalunya fou la moneda. La moneda catalana i aragonesa foren progressivament substituïdes per encunyacions castellanes d’ençà 1718. La seca de Barcelona fou clausurada però, malgrat la presencia de moneda física forana, a Catalunya es mantingueren les unitats de compte tradicionals fins ben avançat el segle XIX.

El govern de la ciutat hagué d’incrementar la pressió fiscal sobre la població per subvenir aquestes despeses. Una de les fórmules emprades fou incrementar el preu de la mòlta del blat als molins de la ciutat, i alhora prohibir anar a fer farina en altres indrets.

09_001

Escrit de José Patiño a la Ciutat de Mataró sobre l’import dels quinzenals
1713
Paper imprès i manuscrit
Arxiu Municipal de Mataró, AH-070-04

Repressió i control de persones

El triomf de les armes borbòniques l’11 de setembre de 1714 no significà pas la pacificació del país. Es mantingué una lluita aferrissada davant els diferents episodis de resistència dispersa que es donaren en el territori i, a la vegada, es mantingué una dura repressió contra el partidaris de l’arxiduc i de qualsevol signe de la seva gestió o presència a les institucions catalanes.

«…los sugetos de diferentes ciudades villas y lugares de este Principado que han sido malignantes en las turbaciones pasadas se aseguren de modo que no puedan ausentarse de sus casas ni influir con sus desmanes contra el Estado y otros que fueran voluntarios perniciosos se prendan y expelan de Cattaluña…».

Arxiu de la Corona d’Aragó
Reial Audiència. Registres, 127
27.3.1719

 

Per als qui actuaven en quadrilles es proposà estendre l’actuació de los mozos de las esquadres:

«…Los medios mas conducentes al fin de exterminar diferentes quadrillas de sediciosos que avisan a V. Exa. repetidamente divagan con bastante libertad en las partes de Cardona, Solsona y el Llusanés, y que cometen hurtos y atrocidades (…) el mas acertado seria hazer se formassen esquadras por el corregimiento de Manrreza como se practica en Tarragona, Villafranca y Ampurdán…».

Arxiu de la Corona d’Aragó
Reial Audiència. Registres, 133
28.11.1721

 

Les autoritats borbòniques, per tal d’impedir la presència de grups armats, proclamaren la prohibició de tenir armes de foc, molt habitual fins a aleshores:

«…Por que las armas concedidas en corto numero se servian y en mucha arriesgaban la quietud siendo tan antiguo en los naturales el amor al uso de ellas y tan grande el sentimiento que siempre han echo de su prohibicion…».

Arxiu de la Corona d’Aragó
Reial Audiència. Registres, 133
29.2.1720

 

L’any 1720 els regidors de Mataró sol·licitaren al capità general llicència per poder tenir escopetes. La resposta fou la següent:

«…á los Regidores solo se les ha permitido el uso de la Espada, y fuera un exemplar de grandes periuycios, de que á los Regidores solo por serlo, se les diese la retencion, y uso de una Arma de fuego, que siendo estos oficiales en tan grande numero en todo el Principado, en gran parte quedare este armado…».

Arxiu de la Corona d’Aragó
Reial Audiència. Registres, 129
7.6.1720.

 

Tanmateix, la necessitat de lluitar contra els grups d’oposició armada obligà les autoritats a lliurar un cert nombre d’armes a cada població per defensar-se. Així es féu al corregiment de Mataró, indicant de cada població -que no tenia guarnició militar- el nombre de cases i les armes repartides l’any 1720.

Una repressió sistemàtica contra el patrimoni de les persones considerades austriacistes mitjançant el segrest de les seves propietats. Amb aquest objectiu José Patiño, des del setge de Barcelona estant, nomenava el mataroní Josep Matas:

«…Director General de Confiscaciones en todo este Principado (…) y dé las ordenes conbenientes a todos los Bayles y Jurados para que de conformidad de las mías que antecedentemente se les han ofrecido le denuncien y declaren todos los bienes y haziendas que huviere en sus distritos de los que han seguido el mismo revelion que la Ciudad de Barcelona…».

Arxiu de la Corona d’Aragó
Arxiu Notarial de Mataró, 530
5.11.1713.

 

Val a dir que Josep Matas fou un dels negociants que més activament col·laborà en els subministraments de les tropes que assetjaren Barcelona i, posteriorment, fou nomenat regidor de l’ajuntament borbònic.

Les noves autoritats, temoroses de qualsevol alteració de l’ordre públic, arribaren a reglamentar exhaustivament fins i tot celebracions com el carnestoltes.

L’any 1717 el capità general féu publicar un edicte en el qual es prohibien les manifestacions públiques de balls, màscares, música, etc. Tanmateix, es permetia als membres de l’estament nobiliari:

«…usar de Mascaras, y dar estos Vayles, y Festines particulares. Que sea prohibido, por consiguiente, baxo las mismas penas, á todo Plebeyo, usar de la Mascara, ni dar estos Festines ni Vayles, de dia, ni de noche, pero podran juntarse en sus respective Casas, y tener concurso de parientes y amigos, y divertirse como les pareciere, bien entendido, que ha de ser a puertas cerradas, y sin Mascara, ni disfraz (…) Que qualquiera Mascara, que ande sola, ó con quadrilla, aya de yr sin arma alguna, no solo de las prohibidas, pero aun de las permitidas; como es la espada (…) Que qualquiera Mascara, que ande sola, o en quadrilla, a fin de concurrir a estos Vayles, y Festines aya de yr con luz por las calles…».

Arxiu de la Corona d’Aragó
Arxiu Notarial de Mataró, B-62
Abril 1717

 

En l’àmbit estrictament polític es dictaren normes per eradicar fins on fos possible qualsevol testimoni de la gestió de l’arxiduc Carles i de la seva administració:

«Assi mismo ordenamos, y mandamos, que si en alguna de las Ciudades, Villas, y Lugares de Cathaluña, y en los registros, ó libros de su Comun, ó en sus Archivos, se hallaren algunor Privilegios, Instrumentos, ó Papeles originales, ó copias, tanto sean autenticos, como que sean cartas, ó simples Escrituras, con firmas del Señor Archiduque, Señora Archiduquesa, ó de Principes de su aliança, ó de sus Ministros (…) devan si comodamente se pueden separar de los dichos libros, ó registros, entregar originalmente dentro del termino prefigido de veinte dias, á dicho Secretario de la Real Iunta, y en caso que no se pudieren comodamente separar de los dichos libros, por estar en la hoja continuada otra Escritura (…) en este caso los Iurados, y Personas del Ayuntamiento, ó Consejo, les harán borrar, de forma que no se pueda leer nada de lo escrito (…) lo que deveran executar so pena de mil Ducados…».

Arxiu de la Corona d’Aragó
Arxiu Notarial de Mataró, B-62
5.4.1716.

 

Especial atenció meresqué a les autoritats borbòniques l’obra legislativa realitzada per la Cort General reunida per l’arxiduc a Barcelona l’any 1706.

«No es de menor perjuizio, y contrario al bien publico del Estado, el que existan libros, ó quadernos de las injustas Leyes, ó Constituciones, que en convocacion de Cortes en el año 1706, en la Ciudad de Barcelona se concluyeron; Y atendiendo á que en muchas de las materias que contienen, es notoramente ofendido lo mas sagrado de la Magestad del Rey N.S. (Dios le guarde) serà tratado como Reo de Lesa Magestad (…) aquella Persona de qualquier grado, estado, o condicion que fuere (…) se probare tener el dicho quaderno de Constituciones…».

Arxiu de la Corona d’Aragó
Arxiu Notarial de Mataró, B-62
5.4.1716.

 

La repressió es féu extensiva a un sin numero de Papeles sediciosos, libelos infamatorios, Canciones, alegatos Iuridicos, Poesias, Narraciones Historicas, baxo varios renombres, indignos de tolerarse però es fixà especialment en l’aspecte següent:

«Unos Annales de Cathaluña su Autor el Dr. Narciso Feliu, cuya Obra distribuída en tres volumenes en mucha parte, contiene materia muy maliciosa, sediciosa, y perjudicial al Estado: se prohibe, ordena y manda que qualquier persona que tenga las dichas Obras, baxo las mismas penas, las deva tambien entregar enteramente en mano, y poder de dicho Secretario, escriviendo en ellas su nombre, para que en caso de que se pueda permitir despues de su expurgacion, el uso de dichas Obras, se puedan respectivamente restituir a los mismos dueños…».

Arxiu de la Corona d’Aragó
Arxiu Notarial de Mataró, B-62
5.4.1716.

Cadastre1716

Catastro o inventari de las terras del terme y Parroquia de la Ciudad de Mataró, bisbat de Barcelona ab distinçiô de sas qualitats

1716
Paper manuscrit
Arxiu Municipal de Mataró. AH- 057-01

14_001

Rebut de pagament del cadastre de Mataró

1716
Paper manuscrit
Arxiu Municipal de Mataró. HA-075-05

17_001

Escrit de la resolució del marqués De Castelrodigo referent a que s’estableixin esquadras de gente del País para su resguardo y quietud pública

1719
Paper manuscrit
Arxiu Municipal de Mataró. AH-070-06-01

16_001

Estado de las Partidas de Gente del País que se han de establecer en los lugares del Corregimiento de Mataró

1719
Paper manuscrit
Arxiu Municipal de Mataró. AH-070-06-01

20_001

Document sobre l’exclusió de soldats de quinta dels pobles del Corregiment

1733
Paper manuscrit
Arxiu Municipal de Mataró. AH-070-06-02

MENU