Commemoració del Tricentenari a Mataró, 1714 – 2014

Mataró 1714. Entre dos mars i dues corones – EL NAIXEMENT DEL MATARÓ CONTEMPORANI

7053_Jordi_Cantenys

Després de la desfeta: nous horitzons econòmics i geogràfics

El pas dels segles XVII al XVIII visqué la transformació d’alguns dels seculars tallers artesanals en empreses de més entitat que els contemporanis no dubtaven a denominar fàbriques. Els canvis es manifestaren, primerament, en el sector tèxtil. Ben aviat, l’habilitat de dones i criatures en l’elaboració de les puntes de coixí deixà de ser quelcom gairebé lúdic per convertir-se en un negoci controlat pels randers, que distribuïen patrons i fil a Mataró i rodalies i comercialitzaven el producte acabat a diferents punts de la península i, ben aviat més enllà de l’Atlàntic.

Aquesta forma de divisió del treball, que trencava el monopoli gremial, es consolidà amb l’elaboració dels teixits de cotó estampats anomenats indianes. En ser inicialment originaris de l’Índia no hi podia haver cap gremi que en pogués exigir l’exclusivitat en la seva elaboració. Així els impulsors d’aquesta producció, d’elevadíssima demanda social, aplegaren en unes instal·lacions les diferents fases del procés productiu. S’estava iniciant el procés industrial.

La petita metal·lúrgia: navalles, pistoles, dagues, objectes d’aram tingué també el seu moment d’esplendor orientant la seva producció cap al mercat americà.

«Los vecinos de Mataró son muy industriosos, asi en la Agricultura como en el comercio extrahiendo sus vinos para el Norte. Hay tres fabricas de Indianas, veinte y cinco telares de estofas, ochenta de medias de seda y veinte de Algodon, con muchos de hacer cintas que aquí llaman betas. Las Mugeres y Niñas de quatro a cinco años travajan encajes finos y Blondas».

  1. ZAMORA.

Diario de los viajes hechos en Cataluña
1786

A l’any 1790 el patró mataroní Josep Fornells dugué a terme, amb la pollacra Nostra Senyora del Carme, un viatge a Montevideo. A Mataró es carregaren:

«…110 dotzenes de mitges -d’home i dona- comprades a Simó Melé; 217 dotzenes de mocadors de cotó de 4 pams pintats de fondo encarnat i 740 canes -1.110 metres- d’indianes entre senefas i llistats de la fabrica dels senyors Joseph Riera i companyia; 175 dotzenes i mitja de barrets per noi; 40 dotzenes de navalles, la meitat marca de la fletja i 69 dotzenes de tisores; 97 caixes de paper blanc i 9 bales de paper d’estrassa; 4 sacs d’arròs i 206 dotzenes de barretines de llana…». 

Llibre de Facturas y vendas, cambis, y diners a la Massa de la pollacra Nostra Senyora del Carme…
Arxiu Municipal de Mataró

Indústria tèxtil, petita metal·lúrgia, indústria del paper… per a un mercat com l’americà, assedegat de productes manufacturats. La industrialització trucava a la porta i Mataró i Barcelona s’unirien en el primer ferrocarril de la Península, com un segle després ho feren amb la primera autopista de l’Estat.

10_001

Patent de sanitat de Tunis
1713?
Paper
Arxiu Municipal de Mataró

18

Patent de sanitat de Barcelona
1721
Paper
Arxiu Municipal de Mataró

D02547

Patent de sanitat de Mataró
1752
Paper
MdM 5239

Obrint solcs en el temps

La fi de la guerra significà la laminació de les institucions polítiques catalanes i la subjecció de la població a les autoritats militars. L’intent de bandejar la llengua no reeixí. Homes i dones senzills trameteren generació rere generació el nom de cada cosa. El seu treball diari, esforçat, humil i feixuc a la terra, als obradors, als tallers, a les incipients fàbriques donaria el seu fruit al cap d’un segle.

La Catalunya vençuda es convertiria en la fàbrica d’Espanya i Mataró assoliria un lloc capdavanter en la revolució industrial del país.

Tres-cents anys després és bo mirar enrere, contemplar el camí recorregut, els solcs oberts on se sembrà el present i on dipositem les llavors del nostre demà.

7024_Jordi_Cantenys

MENU