Commemoració del Tricentenari a Mataró, 1714 – 2014

Un instrument per a la guerra

Les guerres que se succeïren a tot el continent europeu entre els segles XVII i XVIII generaren la necessitat d’una cartografia concebuda com un instrument al servei de l’activitat bèl·lica. Calia conèixer el territori, documentar les poblacions i elaborar-ne vistes, conèixer les fortificacions, els camins i els ports per tal de planificar les  contínues campanyes militars. Catalunya visqué entre 1630 i 1730 un període de guerres constants i intermitents amb la monarquia francesa. És per això que els seus arxius militars disposen d’una important col·lecció de treballs cartogràfics sobre el Principat.

LA CARTOGRAFIA CATALANA EN EL SEGLE XVII: DEFININT EL PERFIL DEL PRINCIPAT

El Principat fou durant el segle XVII un dels fronts de la Guerra dels Trenta Anys en la qual la monarquia hispànica s’enfrontà amb França. La llarga estada de les tropes en territori català congrià un conflicte entre Catalunya i el rei de Castella conegut com la Guerra dels Segadors Fou un intent de separar Catalunya de la monarquia hispànica arran dels conflictes polítics i socials originats entre les institucions polítiques i la pagesia catalanes, d’una part, i el govern i les tropes de Felip IV de Castella, de l’altra. Després de la proclamació d’una efímera república catalana, les autoritats del Principat prestaren obediència a Lluís XIII de França per tal d’aconseguir ajut militar contra les tropes castellanes. L’any 1652 el Principat retornà a la monarquia hispànica. La pau amb França se signà amb el Tractat dels Pirineus, el 1659, que significà la pèrdua dels territoris de la Catalunya Nord. En aquest segle, el Principat s’anà perfilant als mapes amb el treball de geògrafs i enginyers (el primer conegut és de 1602) i la col·lecció Mayol ens n’ofereix una molt interessant aproximació, sovint curiosa.

IMG_3591

c. 1609
Gerardus Mercator (Rupelmonde, 1512 – 1594)
Jodocus Hondus (Wakka, 1563 – 1612)

El segle XVII inicia una cartografia molt més acurada i ambiciosa. La introducció del cromatisme en aquest cas serveix per diferenciar els regnes peninsulars. Aplega en una mateixa unitat el regne de Galícia amb el de Lleó i fa el mateix amb els territoris de la Corona d’Aragó: Aragó, Catalunya i València. El tractament que es fa del territori català permet l’aparició de nombroses poblacions. S’observa una de les primeres manifestacions cartogràfiques de poblacions costaneres com Blanes, Calella o Mataró.

IMG_3593

1612 (1a edició 1602)
Jan Baptist Vrients (Anvers, 1552 – 1612)

El mapa que s’exposa és una versió per a atles del que està considerat el primer mapa de Catalunya en què el Principat hi és representat com una entitat singular i del qual només se’n conserva un exemplar a la Biblioteca Nacional a París. Sobre aquest important document, Joaquim Nadal ha escrit al pròleg de Nova principatus Cataloniae descriptio de Vrients (Barcelona, Institut Cartogràfic de Catalunya, 2006) el següent: “Aquest és un mapa de Catalunya directament vinculat a la Generalitat. Fou encarregat a Jan Baptiste Vrients per la Diputació del General i és el primer mapa de Catalunya imprès i exprés. Sobre planxes de coure és un mapa mural en sis fulls, imprès entre 1602 i 1605. Els diputats i oïdors l’havien encomanat i Vrients els hi dedicà amb aquestes paraules … Essent just, com ho és, que els rius tornen al lloc d’on han eixit, és a dir, a la mar, com no anava a dedicar-vos aquesta descripció que vaig fer amb la major cura en el mateix principat que, una vegada feta, us vau preocupar que arribés a les meves mans per tal que fos impresa en la meva tipografia”.

IMG_3594

c. 1613 (1a edició 1611)
Gerardus Mercator (Rupelmonde, 1512 – 1594)
Jodocus Hondus (Wakka, 1563 – 1612)

IMG_3568

c. 1632
Pieter van den Keere (Gant, 1571 – c.1646)

IMG_3570

1630 (1a edició 1613)
Pieter van den Keere (Gant, 1571 – c. 1646)

IMG_3595

c. 1640 (1a edició c. 1634)
Willem Janszoon Blaeu (Alkmaar, 1571 – 1638)

IMG_3597

1653
Nicolas Sanson (Abbeville, 1600 – 1667)
Pierre Mariette (París, 1596 – 1657)

IMG_3598

1706 (1a edició 1660)
Nicolas Sanson (Abbeville, 1600 – 1667)
Aquest plànol de Nicolas Sanson, el geògraf que més mapes de Catalunya va fer a l’època, és una reedició d’un del 1660 en què l’autor ja indicava a la cartel·la que els territoris de la Catalunya Nord pertanyien a França.

IMG_3599

1680 – 1688 (1a edició post. 1660)
Frederick de Wit (Gouda, c. 1629 -1707)

IMG_3600

1680 (1a edició 1674)
Nicolas Sanson (Abbeville, 1600-1667)
Alexis Hubert Jaillot (Avignon-lès-Saint-Claude, c. 1632 – 1712)

IMG_3601

post. 1677
Nicolas Visscher (Wenns, 1618 – 1679)

IMG_3602

1690
Giacomo Cantelli (Vignola , 1643 – 1695)

IMG_3603

1694 (1a edició 1691)
Giacomo Cantelli (Montorsello, 1643 – 1695)
Jean Nicolas de Tralage (Tillemon) (c. 1640 – 1720)
Jean Baptiste Nolin (1657 – c. 1720)

IMG_3604

1703 (1a edició 1695)
Jean Baptiste Nolin (1657 – c. 1720)
Michel-Antoine Baudrand (París, 1933 – 1700)

IMG_3605

c. 1696
Cornelius Danckerts (Amsterdam, 1623 – 1693)

IMG_3606

1691
Vicenzo Maria Coronelli (Venècia, 1650 – 1718)

IMG_3607

1706
Nicolas de Fer (París, c. 1647 – 1720)
És un dels primers plànols on es reprodueixen els territoris de la Catalunya Nord  separats de Catalunya, d’acord amb el que quedà establert al Tractat dels Pirineus el 1659.

Malgrat que el Tractat dels Pirineus (1659) implicà la cessió a França de la Catalunya Nord (el Rosselló, el Conflent, el Vallespir i part de la Cerdanya), en dates posteriors i fins ben entrat el segle XVIII la cartografia de Catalunya inclou la representació d’aquests territoris com a part del Principat.

IMG_3608

c. 1702
Gerard Valck (Amsterdam, 1651 – 1726)

IMG_3609

1641
Pierre Mariette (París, 1596 – 1657)
Pieter de Jode (Anvers, 1606 – 1674)
Curiosa projecció cartogràfica del Principat de Catalunya i del Regne d’Aragó vista des de la perspectiva de França.

IMG_3574

1633
Christophe Tassin (Dijon, ? – 1660)
Alexis Hubert Jaillot (Avignon-lès-Saint-Claude, c. 1632 -1712)
Projecció cartogràfica inhabitual de Catalunya, amb l’orientació modificada i parcialment decantada. És un dels nou mapes dels territoris de la península Ibèrica que forma part d’un innovador atles de butxaca del qual es van fer moltes edicions i tingué una amplia difusió i popularitat al segle XVII.

El Senyor de Beaulieu, Sébastien de Pontault, (c. 1612 – 1674), cavaller de l’Ordre de Saint-Michel, fou un enginyer militar, geògraf i mariscal de camp, sota els regnats de Lluís XIII i Lluís XIV. Se’l considera el creador de la topografia militar, pel relleu i el dibuix sistemàtic – que realitzava sobre el terreny – dels plans de batalla, dels setges, de les expedicions militars i dels fets d’armes que tingueren lloc al segle XVII.

IMG_22

c. 1668
Mataró
Sébastien de Pontault de Beaulieu (c. 1612 – 1674)

La Col·lecció Mayol conserva la pràctica totalitat dels aixecament planimètrics (plantes i vistes) que l’enginyer Sébastien de Pontault de Beaulieu (c. 1612 – 1674) va dibuixar per a l’obra titulada Carte de la Principauté de Catalogne, que també s’exhibeix en aquesta exposició en el  format  de ‘petit Beaulieu’. De Beaulieu també es conserven a la Col·lecció Mayol unes còpies calcogràfiques procedents del Museu del Louvre d’uns gravats al·lusius a la conferència de pau de les monarquies espanyola i francesa, que va tenir lloc el 1659 a Fuenterrabia, a l’Illa dels Faisans, sobre el riu Bidasoa. Aquest encontre, que es va cloure amb la signatura del Tractat del Pirineus, pel qual els territoris de la Catalunya Nord  foren cedits a França, fou magistralment retratat per Beaulieu el darrer terç del segle XVII.

MENU