Commemoració del Tricentenari a Mataró, 1714 – 2014

LA CARTOGRAFIA DEL SEGLE XVIII: POLÍTICA I MILITARISME

Les darreries del segle XVII i els primers anys del XVIII foren una època de desvetllament econòmic i polític per a Catalunya. Narcís Feliu de la Penya, autor de treballs polítics, econòmics i històrics, no dubtà a titular una de les seves obres com Fénix de Cataluña en referència al ressorgiment experimentat pel Principat. Això coincidí en el temps amb la mort, sense descendència, del rei Carles II i originà el conflicte dinàstic entre la casa Habsburg i la dels Borbons pel control de la monarquia hispànica que es resolgué amb la Guerra de Successió. Els enfrontaments s’esdevingueren tant a Europa com a Amèrica però la península Ibèrica fou un dels seus principals escenaris. A grans trets, i amb notables excepcions, la corona de Castella es decantà per l’opció borbònica, Felip duc d’Anjou, i la corona d’Aragó per  l’austriacista, representada per l’arxiduc Carles. La llarga durada del conflicte i els interessos estratègics britànics condicionaren la resolució de la guerra en el Tractat d’Utrecht, 1713, que cedí als anglesos Menorca i Gibraltar i deixà abandonats a la seva sort els habitants del Principat. Felip V, investit amb el dret de conquesta, liquidà les institucions polítiques i administratives de Catalunya. Entre d’altres imposicions, modificà l’estructura territorial amb la introducció dels corregiments en substitució de les vegueries i hi imposà una Nova Planta el 1716. Els plànols del fons Mayol del segle XVIII donen constància gràfica dels gran avenços en la cartografia del Principat i,  alhora, de l’escapçament del país al segle anterior.  També del marc del conflicte bèl·lic i les seves funestes conseqüències i de la nova divisió territorial que es mantindria fins l’aparició de les províncies al segle XIX.

IMG_3575

c. 1716 (1a edició 1705)
Nicolas de Fer (París, c. 1647 – 1720)

IMG_3576

1711 (1a edició 1706)
Daniel de La Feuille (Sedan, 1640 – 1709)
Mapa de datació discutida que, malgrat que és del segle XVIII encara no té presents les conseqüències territorials del Tractat dels Pirineus i que presenta la divisió en vegueries. Per tant, degué estar realitzat amb dades i informacions més antigues. És un clar testimoni dels lligams existents entre la cartografia i les necessitats bèl·liques dels exèrcits de l’època com ho demostra la inclusió de les plantes de les principals places fortes del territori català.

IMG_3611

post. 1710
Jean Covens (1697 – 1774)
Cornelis Mortier (1699 – 1783)
Mapa holandès que remarca  diferents regnes peninsulars i documenta  un episodi de l’inici de la Guerra de Successió.  Concretament el desembarcament de l’arxiduc Carles, prop de Barcelona, el mes d’agost de 1705. S’inicià el setge de la capital que duraria fins al mes d’octubre i, el mes de novembre del  mateix any, l’arxiduc jurà les Constitucions de Catalunya.  Al desembre fou reconegut com a sobirà per les corts catalanes.

IMG_3612

1707 (1a edició 1706)
Placide de Sainte-Hélène (1649 – 1734)

IMG_3631

1708
Alexis Hubert Jaillot (Avignon-lès-Saint-Claude, c. 1632 -1712)

IMG_3613

1709
Gerard Valck (Amsterdam, 1651 – 1726)

IMG_3614

1709
Nicolas de Fer (París, c. 1647 – 1720)

IMG_3615

1714
Nicolas de Fer (París, c. 1647 – 1720)
Mapa del Principat realitzat a França per ordre de Felip V l’any 1714. Tot i ser a les acaballes de la Guerra de Successió, el mapa manté la divisió territorial tradicional de Catalunya en vegueries, prèvia a la divisió en corregiments que s’imposaria com a conseqüència del decret de Nova Planta.

IMG_3616

post. 1733 (1a edició c. 1725)
Matthaus Seutter (Augsburg, 1678 – 1757)

IMG_3624

1752
Guilles Robert de Vaugondy (París, 1688 – 1766)

IMG_3625

1775
Antonio Zatta (1757 – 1797)

IMG_3626

1798
Franz Ludwig Güssefeld (Osterburg, 1744 – 1807)

IMG_3617

1695
Guillaume de l’Isle (París, 1675 – 1726)
Matthaus Seutter (Augsburg, 1678 – 1757)

IMG_3577

c. 1710
Nicolas de Fer (París, c. 1647 – 1720)
Almasa

IMG_3618

1744
Nicholas Tindal (1687 – 1774)
Lleida

IMG_3619

1744
Nicholas Tindal (1687 – 1774)
Cardona

Era freqüent commemorar les batalles amb l’edició de mapes detallats dels indrets on van tenir lloc els combats representant les estratègies militars i, especialment, les fortificacions de les poblacions. La Guerra de Successió compta amb molts testimonis d’aquesta pràctica.  Almansa (Castella-la Manxa) fou l’escenari d’una important derrota dels austriacistes l’any 1707 (el mal que ve d’Almansa a tots alcansa…). Lleida, el mateix any, va ser la primera població important de Catalunya a caure en mans de les tropes borbòniques. Barcelona caigué  l’11 de setembre de 1714 i, finalment, Cardona, l’últim bastió dels austriacistes al Principat.

IMG_3620

1744
Barcelona
Nicholas Tindal (1687 – 1774)
El geògraf Tindal representa les fortificacions de Barcelona i un dels assetjaments de la ciutat per les tropes borbòniques des de Montjuïc en un plànol confeccionat trenta anys després de la Guerra de Successió.

IMG_3621

post. 1725
Barcelona
Gaspard Baillieul  (París, 16?? – 1744)
Mapa francès que ofereix una interessant visió de Barcelona amb la ciutadella que varen ordenar construir les autoritats borbòniques després de la caiguda de la capital, sota projecte de J. P. de Verboom . Cal fer esment que aquesta nova estructura militar repressiva presenta bastions, no sols a l’exterior de la zona a protegir, sinó també a l’interior de la ciutat en prevenció d’un possible atac.

El Tractat d’Utrech

IMG_3622

1720
Gibraltar
Matthäus Seutter (Augsbourg, 1678 – 1757)

IMG_3623

1744
Maó (Menorca)
Nicholas Tindal (1687 – 1774)

MENU