Commemoració del Tricentenari a Mataró, 1714 – 2014

Una ciència i un art 

Els testimonis cartogràfics més antics coneguts procedeixen de l’antiga Babilònia. Però fou en el món grecoromà quan la cartografia assolí caràcter científic de la mà de personalitats com Ptolemeu que en el segle II  escriví Geographica que portava com a annex el que ha estat considerat el primer atles mundial. Al segle XIV el jueu mallorquí Abraham Cresques elaborà el portolà que duu el seu nom i que significà una aportació molt important a la cartografia medieval. Com a conseqüència de la invenció de la impremta, en el Renaixement la cartografia inicià una etapa d’esplendor de la mà de gravats realitzats sobre taules de fusta –xilografies- primer, i de coure –calcografies- després. Esdevingué així ciència i art. En una primera etapa es reproduïren i es difongueren àmpliament els antics mapes d’època clàssica. Posteriorment, els grans descobriments geogràfics, el desenvolupament del comerç, les noves rutes marítimes i les necessitats administratives dels naixents estats europeus donaren un impuls progressiu a la ciència cartogràfica.

1561
Claudi Ptolemeu (Alexandria, c. 85 – 165)
Geografia Edició de Girolamo Ruscelli (Viterbo, c. 1518 – 1566)

La Geographia de Ptolemeu va ser l’únic treball cartogràfic salvat de la destrucció general de la literatura antiga i el text clàssic més influent en el desenvolupament de la geografia. Les regles que va establir el geògraf d’Alexandria al s. II per dibuixar o dissenyar mapes no han perdut vigència i encara avui es segueixen practicant:

  • orientació dels mapes a nord
  • graella reticular de meridians i paral·lels, utilitzant, per primera vegada, la latitud i la longitud per situar els indrets en un mapa
  • projeccions còniques en les representacions de superfícies esfèriques, amb seccions trapezoïdals i escales en graus

Els renaixentistes varen adoptar aquestes tècniques als nous descobriments geogràfics i, de fet, el sistema de Ptolemeu fou utilitzat durant quasi un segle, des del 1475, data del primer icunable de l’obra, fins a l’any 1570, quan els atles d’Ortelius i de Mercator el superaren. Entre els divulgadors de l’obra de Ptolemeu destacaren, a la segona meitat dels segle XVI, les edicions traduïdes a l’italià de Girolamo Ruscelli que situaren Venècia com a centre difusor europeu del seu treball. L’exemplar que s’exposen, La Geografia di Claudio Tolomeo Alessandrino nuouamente  tradotta di Greco in Italiano da Girolamo Ruscelli… (In Venetia: appresso Vicenzo Valgrisi) és una primera edició de l’obra de Ruscelli, del 1561, amb mapes a doble pàgina, gravats il·lustratius, notes i comentaris que el traductor afegí al final de cada capítol.

IMG_3581

c. 1540
Claudi Ptolemeu (Alexandria, c. 85 – 165)
Edició a càrrec de Sebastian Münster (Nierder-Ingelheim, 1488 – 1552) i Heinrich Petri (Basilea, 1508 – 1579)

El gravat mostra la percepció i els coneixements que es tenien de la península Ibèrica en el segle II de la nostra era. Pel que fa a Catalunya s’hi situen les ciutats de Barcino (Barcelona), Tarraco (Tarragona), Ilerda (Lleida) i els rius Clodianus (Fluvià), Sambuca (La Muga),  Rubricatus (Llobregat) i Iber (Ebre). També esmenta l’existència del poble dels Leitani (Laietans) i la població de Dertosa (Tortosa).

IMG_3579

c. 1550
Claudi Ptolemeu (Alexandria, c. 85 – 165)
Edició a càrrec de Sebastian Münster (Nierder-Ingelheim, 1488 – 1552) i Heinrich Petri (Basilea, 1508 – 1579)

La península Ibèrica en el segle XVI representada per les diferents entitats polítiques del territori: Aragó,  Biscaia, Castella, Catalunya, Galícia, Granada, Navarra, Portugal i València i les seves poblacions més significatives. Pel que fa a Catalunya esmenta  Empúries, Vic i Cardona, a més a més de les quatre capitals. El segle XVI fou el segle d’or dels cartògrafs holandesos -interessats en les grans rutes comercials. En els segles XVII i XVIII la cartografia francesa es desenvolupà àmpliament -interessada a documentar gràficament les realitats geogràfiques pròpies- però també les dels països veïns amb una clara voluntat de control estratègic i militar. El primer mapa de Catalunya del qual es té notícia fou encarregat per la Diputació del General o Generalitat de Catalunya entre 1602 i 1605 i es conserva a la Biblioteca Nacional de París.

MENU