Commemoració del Tricentenari a Mataró, 1714 – 2014

Exposicions: El pintor Antoni Viladomat. Cronologia

0.Viladomat

Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755)
Autoretrat
c. 1750
Oli sobre tela
81 x 63 cm
MNAC 046517-000

Cronologia d’Antoni Viladomat i Manalt (Barcelona, 1678- 1755)

1678. Neix a Barcelona el 20 de març. El seu pare és el daurador berguedà Salvador Viladomat i la seva mare Francesca Manalt. Viuen al carrer del Bou, a tocar de la plaça Nova.

1693. Entra oficialment com a aprenent al taller del pintor Joan Baptista Perramon per un període d’entre 6 anys i 9 anys.

1702-1708. Probable estada a terres tarragonines.

1707. Arriba a Barcelona, procedent de València, l’escultor alemany Conrad Rudolph.

1708. Arriba a Barcelona l’escenògraf Ferdinando Galli da Bibiena (1657-1743), cridat per l’arxiduc Carles per fer-se càrrec de la direcció dels fastos nupcials del seu enllaç amb Elisabet Cristina de Brunswick- Wolfenbüttel.

1709. 1 d’abril. Primer treball documentat. Contracta la pintura dels retrats de l’arxiduc Carles d’Àustria i la seva esposa, tres safates platejades i 52 escuts heràldics per al funeral del prior de la catedral de Tarragona Joan de Carreres Erill.

1714. El 22 de juliol mor Francesca Manalt, la seva mare, com a conseqüència de les bombes de les naus borbòniques que des de febrer bloquegen la ciutat.

1717. Segons el cadastre personal, el seu germà Agustí és a Cadis. No hi ha notícies d’Antoni.

1718. Tot i tenir 38 anys, se l’anomena jove pintor per la seva condició de llicenciat.

1720. El 31 de desembre contrau matrimoni a santa Maria del Pi amb Eulàlia Esmandia Sastre, filla del sastre Josep Esmandia i de Magdalena Artigues.

1721. Amb el seu germà Agustí emprèn els treballs de decoració de l’església del convent de Santa Maria de Jonqueres, que s’allargaran fins l’any 1731. El 31 de juliol presenta una Verge amb el Nen per obtenir la llicència per pintar.

1723. 25 de juliol. El Col·legi de Pintors de Barcelona li interposa un plet acusant-lo de tenir deixebles i taller sense estar en possessió del grau de mestre. S’esmenta que treballa més que sis mestres junts.

1724. El capítol de la catedral de Girona paga 233 lliures pel nou penó de la processó de Corpus. Entre 1724 i 1733 hi realitza les pintures dels retaules de Sant Narcís i dels Dolors, a més d’altres treballs per a la capella de Santa Elisabet.

1725. Fra Francesc Moragues, ministre provincial de l’orde de sant Francesc expressa la voluntat d’encarregar vint pintures amb representacions de la vida de sant Francesc per al claustre del convent barceloní. El cicle, avui conservat al MNAC, fou realitzat entre 1729 i 1733.

1727-1729. Dates probables de la intervenció del pintor a la capella dels Dolors de l’església de Santa Maria de Mataró.

1728. Pinta el quadre Sant Pau caient del cavall camí de Damasc del retaule de la capella de la casa de Convalescència de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona, encara in situ.

1730. Comença la dècada dels grans treballs arreu del Principat, com ara la intervenció a les capelles de l’església de Betlem de Barcelona o la sèrie de la Vida de Sant Bru per a la cartoixa de Montalegre.

1737. El capítol de la catedral de Saragossa proposa el seu nom per a la decoració de la Santa Capella.

1739. El Col·legi de Pintors torna a denunciar-lo. La seva defensa és un manifest en favor del lliure exercici de la Pintura.

1743. Pinta dues de les deu teles previstes de la Vida de Sant Tomàs per a la capella del Seminari dels pares jesuïtes de Barcelona. Les vuit restants les acabà el seu fill Josep entre 1754 i 1766.

1747. El 7 d’octubre mor la seva dona Eulàlia.

1749. Darrera notícia d’índole artística. Reconeix haver rebut 324 lliures en concepte de quatre quadres per a l’antecapella del Roser del convent de Santa Caterina Màrtir de Barcelona.

1750. El 28 de juliol atorga testament davant del notari Josep Rojas Albaret. Nomena hereu universal al seu fill Josep Viladomat i Esmandia.

1755. Mor a Barcelona el 22 de gener a l’edat de 76 anys, 9 mesos i 22 dies. Les seves despulles són traslladades al vas mortuori familiar de l’església de Santa Maria del Pi.

MENU