Commemoració del Tricentenari a Mataró, 1714 – 2014

Personatges il·lustres

Relació de personalitats de l’època i mataronins relacionats amb la Guerra de Successió

1.Arxiduc atrib Andrea Vaccaro Museu Palau Mercader Cornellàinv 490.jpg

Arxiduc Carles d’Àustria

Carles VI Emperador romano-germànic (1711-1740), Carles III, Comte de Barcelona (1705- nominal fins a 1725)

Nascut a Viena, l’any 1685, fou el fill segon de l’emperador Leopold. A la mort de Carles II no reconegué el seu testament –que concedia el tron de la monarquia hispànica a Felip duc d’Anjou- i reclamà en la seva persona els drets de la família dels Habsburg al tron.

Reforçat en les seves pretensions per la Gran Aliança de La Haia s’inicià la Guerra de Successió a nivell europeu. En el decurs d’aquest conflicte, l’any 1705, desembarcà prop de Barcelona i assetjà la capital catalana. Mataró fou la primera ciutat que li reté homenatge i el recolzà en aquesta contesa.

A partir d’aquest moment la seva vinculació amb aquesta ciutat fou fluïda i intensa fins al punt que, en produir-se a l’any 1708, l’arribada de la seva esposa Elisabet Cristina de Brunswick-Wolfenbüttel al Principat desembarcà a Mataró.

Les contingències de la guerra convertiren en aquest període Barcelona en la cort dels monarques. Tanmateix, després de la mort del pare i el germà de l’Arxiduc, partí cap a Viena per fer-se càrrec del tron imperial al qual accedí amb el nom de Carles VI, l’any 1711.

Els successius tractats d’Utrecht (1713), Rastadt (1714) i Viena (1725), resolgueren la Guerra de Successió. Tanmateix, Catalunya restà al marge d’aquestes negociacions i Felip V s’hi imposà per dret de conquesta.

Morí a Viena l’any 1740.

2.Elisabeth_Christine_of_Brunswick-Wolfenbüttel_(1691-1750)_by_Martin_van_Meytens

Arxiduquessa Elisabet Cristina de Brunswick

Princesa de Brunswick-Wolfenbüttel, Arxiduquessa d’Àustria (1708),  Emperadriu consort de l’Imperi romano-germànic  (1711), Comtessa de Barcelona

Nascuda a Braunschweig, Alemanya, a l’any 1691. El mes d’abril de 1708 contragué matrimoni per poders -des d’Àustria- amb l’arxiduc Carles que es trobava a la península Ibèrica enmig de la Guerra de Successió.

Després de les esposalles es traslladà -per via terrestre- fins a Itàlia on s’embarcà, arribant a Mataró el 25 de juliol de 1708. Fou rebuda enmig de grans celebracions per part de la població, autoritats, representants de les institucions catalanes i dels governs que recolzaven l’arxiduc en la guerra contra Felip V. El dia 28 l’Arxiduc visità Mataró i conegué la seva esposa. A Barcelona es celebraren les esposalles a Santa Maria del Mar.

La presència dels reis a Barcelona la convertí en un reflex de la cort vienesa. Quan Carles hagué de marxar a fer-se càrrec de les responsabilitats imperials, l’any 1711, Elisabet restà amb la màxima responsabilitat al Principat fins a la seva partença a l’any 1713.

Fou mare de l’emperadriu Maria Teresa i àvia de la reina Maria Antonieta de França.

Morí a Viena l’any 1750 i en el seu sarcòfag hi ha gravada una escena que representa Barcelona.

3.Felip-V

Felip de Borbó

Felip V de Castella i IV de Catalunya;  Duc d’Anjou

Nascut a Versalles l’any 1683, fou nét del rei Lluís XIV de França. A la mort de Carles II, el darrer Habsburg espanyol, es convertí en el candidat de la facció pro-borbònica per succeir-lo en el tron. I, així, en obrir-se el testament de Carles quedà automàticament proclamat rei de la monarquia hispànica.

Arribat a Barcelona en edat molt jove i, fent cas dels consells del seu avi, jurà les Constitucions de Catalunya, convocà i conclogué la Cort General del Principat entre els anys 1701 i 1702 a plena satisfacció dels catalans. En aquestes mateixes dates concedí a Mataró el títol de ciutat.

Malgrat tot, l’actitud maldestra dels responsables que deixà al front del Principat respecte de les institucions catalanes i l’esclat a nivell europeu de la Guerra de Successió capgiraren la situació i quan el conflicte arribà al Principat les seves institucions es posicionaren al costat del seu rival,  l’arxiduc Carles d’Habsburg.

La resistència dels territoris de la Corona d’Aragó a les seves tropes li feren adoptar un conjunt de mesures repressives que culminaren amb diversos decrets que anorrearen l’estructura política i legal d’aquests regnes. El decret de Nova Planta de l’any 1716 liquidà les institucions pròpies de Catalunya i introduí, per dret de conquesta, una estructura política i administrativa inspirada en la castellana.

La seva política, emmirallada en la de França, es mogué entre la centralització política i administrativa amb la intenció de reforçar l’eficiència dels òrgans de l’estat amb uns plantejaments clarament absolutistes.

Morí a Madrid l’any 1746.

Els Feliu de la Penya

Els Feliu de la Penya foren una nissaga d’origen mataroní, on encara es conserva la seva casa pairal. Una branca familiar -establerta a Barcelona- tingué un paper rellevant  en els orígens i desenvolupament de la Guerra de Successió.

4.2.NarcísFeliudelaPenya

Salvador Feliu de la Penya (1674-1733)

Negociant. Fou soci de la Companyia Nova de Gibraltar (1705). Ciutadà honrat (1708) i conseller segon de la ciutat de Barcelona en el període 1713-1714. Partidari de la resistència de Barcelona fins al darrer moment. Rebutjà l’oferta de rendició que plantejà el duc de Berwic el 3 de setembre de 1714. Fou represaliat a la fi del conflicte amb el desterrament i la confiscació dels seus béns.

Narcís Feliu de la Penya i Farell (s. XVII-1710/1712?)

Advocat. Autor de treballs de tipus econòmic, històric i polític. És el representant de la burgesia catalana interessada en cercar un programa de desenvolupament econòmic inspirat en els models existents als Països Baixos. Defensà un projecte econòmic basat en el desenvolupament del sector tèxtil i manufacturer, en general, combinat amb la creació de companyies mercantils que possibilitessin l’accés als mercats americans. Políticament fou obertament contrari a les autoritats borbòniques -que l’empresonaren- i un defensor exaltat de l’arxiduc Carles que el nomenà cavaller de l’ordre de Sant Jaume. Les seves obres més representatives foren Fenix de Cataluña  (1683) i Anales de Cataluña (1709)

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

L’abat Dorda

Nascut a Mataró el 1641, Francesc Dorda Germí, fill de mariners d’origen occità, professà al monestir cistercenc de Poblet on arribà a ser escollit abat a l’any 1704.

Fou un dels personatges més importants de la cort austriacista amb importants responsabilitats financeres.

Segons les autoritats borbòniques, ja a l’any 1705, es posà decididament al servei de l’arxiduc Carles i col·laborà amb Joan Nebot caudillo de cedisiosos per tal de levantar el Paiz con Armas a favor del dicho señor Archiduque. Les autoritats austriacistes el nomenaren president de la Junta de Hazienda. Posteriorment fou investit com a bisbe de Solsona. També, per nomenament papal, fou constituït Comissario General de Cruzada i l’arxiduc Carles el nomenà Limosnero Mayor. Felip V l’obligà a abandonar el bisbat que tenia encomanat i l’obligà a vivir en un quarto del dicho monasterio de Poblet.

Morí a Poblet el 1716.

7.Viladomat

Antoni Viladomat i Manalt

Pintor. Nasqué a Barcelona l’any 1678. Fill d’una família de dauradors. Estigué en contacte amb artistes vinguts d’Itàlia amb la cort de l’arxiduc Carles. Tot i que una part important de la seva obra s’ha perdut se’l pot considerar el pintor més important del barroc  català. Una de les seves obres més rellevants i que, sortosament, ha arribat als nostres dies és el conjunt de la Capella dels Dolors de Mataró, ciutat amb la que mantingué contactes per raó del seu enllaç matrimonial amb una família d’ascendència mataronina, els Esmandia.

Morí a Barcelona l’any 1755.

MENU