Commemoració del Tricentenari a Mataró, 1714 – 2014

Alcalde de Mataró

09FotoMargaCruzMataró no té una batalla destacada i transcendental, un fet d’armes de la Guerra de Successió per commemorar aquest 1714. Mataró no va viure un setge borbònic com el de Barcelona, i la seva posició en el darrer any de la guerra, abans de la desfeta catalana a la capital de la nació, ha estat objecte de reduccions i caricatures. El pragmatisme, els càlculs polítics i els interessos de tot tipus dels mataronins d’aquella època potser no són fàcils de comprendre amb els ulls d’avui, però van ser decisius per a la seva actuació al llarg del conflicte dinàstic, nacional i internacional que visqué Catalunya al principi del segle XVIII.

Una guerra i una derrota segellades amb la promulgació del Decret de Nova Planta per a tots els regnes de l’antiga corona catalanoaragonesa, que s’havien posat al costat de l’arxiduc Carles d’Habsburg, i que comportà la liquidació del règim polític català, l’abolició de les institucions i Constitucions del Principat, la uniformització amb les lleis de Castella, la prohibició de l’ús públic del català, la imposició de nous impostos i una forta repressió que afectà totes les ciutats de Catalunya, entre elles, òbviament Mataró. Hagués estat el que hagués estat el seu posicionament durant la Guerra, Mataró va veure’s igualment afectada per la política absolutista, centralista i uniformitzadora de Felip V i el nou règim que s’instaurava amb la victòria borbònica. Només l’habilitat dels mataronins i la seva classe dirigent va permetre a la ciutat obtenir l’estatus de cap de Corregiment i el manteniment del títol de ciutat, adquirit tres vegades durant el període de 1702 a 1714. Tot i això, amb la Nova Planta, Mataró tancava una etapa.

L’inici del segle XVIII és un dels moments més esplendorosos per a la ciutat de Mataró. No només es tracta de dinamisme comercial, gràcies a les exportacions de vi i d’aiguardent, als seus negocis amb ambdós mars, sinó que la ciutat és capaç de tenir l’ambició de mirar de tu a tu, de mantenir una rivalitat i una competència  política i econòmica amb la mateixa ciutat de Barcelona.

Cal recordar que Mataró fou la primera ciutat en prestar obediència a l’Arxiduc i que l’ajudà en la seva entrada a Barcelona. Alhora, la importància i el caràcter de Mataró com una de les primeres ciutats del Principat i un dels punts clau del tràfic naval va fer que fos l’escollida per l’arribada de la princesa alemanya Elisabet Cristina de Brunswick-Wolfenbüttel, esposa del pretendent austriacista. El 25 de juliol de 1708, l’Arxiduquessa desembarcà a la nostra ciutat, on el seu marit la vindria a trobar per conèixer-la després del seu casament per poders. Mataró s’abocà en una rebuda fastuosa i triomfal a l’Arxiduquessa, que s’hi hostatjà durant tres dies. L’impacte d’aquell esdeveniment ens ha arribat als nostres dies a través del “Breve discurso y fiel relación de los festejos públicos con los que la ciudad de Mataró solemnizó el feliz arribo a su playa de SM la Reina Dª Isabel Cristina” testimoni per conèixer, no només aquest moment clau, sinó el Mataró de 1700. Una ciutat barroca que conserva d’aquells anys un dels conjunts pictòrics més importants del període: La Capella dels Dolors de Santa Maria, obra d’Antoni de Viladomat, el pintor més destacat del barroc a Catalunya.

La commemoració no  pot obviar de cap manera l’explicació completa, polièdrica i rigorosa de tot el període històric a la nostra ciutat. Aquesta serà la missió de l’exposició monogràfica que, juntament amb la resta d’exposicions i conferències i tota la resta d’actes divulgatius, històrics, lúdics, culturals i festius permetrà arribar a les reflexions oportunes per entendre els fets i els comportaments dels mataronins de l’època, contextualitzant-les sense maniqueismes ni complexos, sense ocultar ni evitar cap raó, i projectar al futur els nostres anhels de ciutat i de país.

La missió del programa d’actes de la Commemoració del Tricentenari a Mataró, per tant, ha de  permetre a tota la ciutat, a tots els mataronins i visitants, fer-se una idea completa d’una ciutat dinàmica, pròspera i amb esperit inquiet al bell mig d’un conflicte polític i militar que ha determinat fins al dia d’avui el nostre país, que a pesar de tot va viure durant el barroc anys de prosperitat i ambició de ciutat.

Joan Mora i Bosch
Alcalde de Mataró

MENU