Commemoració del Tricentenari a Mataró, 1714 – 2014

Comissari 1714-MATARÓ-2014

2.Joan_04-2Catalunya celebrarà l’11 de setembre de l’any 2014 el Tricentenari de la caiguda de Barcelona a mans de les tropes borbòniques que l’assetjaven. No fou un setge més dels nombrosos que ja havia patit la ciutat, ni una derrota sense més conseqüències que les estrictament bèl·liques. El conflicte que culminà l’11 de setembre de 1714 tingué nombroses facetes. Es tractava d’un enfrontament dinàstic típic de l’Antic Règim. Es convertí en una guerra d’abast europeu i, fins i tot, en alguns moments mundial. En alguns indrets enfrontà vassalls contra els qui els senyorejaven amb vells drets feudals. També s’hi dirimiren tensions entre poblacions enfrontades. En d’altres moments es poden percebre tensions socials entre els partidaris d’un i altre bàndol. Però un dels aspectes cabdals fou l’enfrontament entre dues concepcions polítiques totalment contraposades.

Per als Borbons la centralitat de l’Estat i el poder absolut del seu monarca esdevenien una garantia de pau i de justícia. Per als partidaris dels Àustries a Catalunya la garantia del bé públic s’establia a través d’un model polític en el qual el sobirà s’havia de sotmetre a les lleis de cada nació –l’imperi de la llei- i d’aquí en naixia la llibertat dels seus habitants.

La derrota de l’11 de setembre acabà una etapa de la història de Catalunya com a nació i n’encetà una de nova marcada per la pèrdua de les antigues institucions i la imposició, per dret de conquesta, d’un nou model de relacions de subordinació respecte del centralisme borbònic.

La ciutat de Mataró navegà enmig de les aigües de la Guerra de Successió amb un doble viratge estratègic més possibilista que no pas heroic. Els seus dirigents tingueren molt en compte no allunyar-se massa de la legalitat a cada moment i, sobretot, preservar la ciutat de les brutalitats de la guerra.

Avui, tres cents anys més tard, fets com la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya motiven la necessitat d’oferir als ciutadans els elements històrics per a una reflexió aprofundida sobre els anclatges que es forjaren entre Catalunya i Espanya a partir de 1714.

Dr. Joan Giménez Blasco
Comissari 1714-Mataró-2014

MENU